juan-jose-omella-omella+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Un bisbe canadenc, Mons. Hamelin[1], explica que un nebot de quatre anys va dir un dia al seu pare: “Tinc ganes que arribi Nadal”. El pare, volent veure la reacció del fill, li va contestar: “Sí, certament, el Nadal és molt bonic… però no sé si aquest any tindràs cap regal. Ja saps que hem hagut de fer reparacions a la granja i hi hem gastat molts diners.” Aquestes paraules van ser seguides per un llarg silenci. Per fi, el nen va trencar el silenci i va dir: “Pare, si vols, pots agafar el camió que em vas regalar l’any passat, l’emboliques amb paper de regal i amb això em conformo”.

Quina reacció més bella la d’aquest noiet. Li semblava molt bonic poder obrir el paquet de regal. Volia tornar a experimentar la sensació de goig que va tenir el Nadal anterior quan va obrir el seu regal.

No podríem aprendre alguna cosa d’aquest fet? No podríem aprendre alguna cosa d’aquest noiet de quatre anys? De vegades, diu sant Benet a la Regla, Déu ens parla a través dels més joves.

Enmig de la nostra vida ordinària i rutinària, no seria bo tornar a recordar i reviure el goig del que ja tenim: una amistat, una ajuda, l’amor generós donat amb il·lusió i per sempre? Tot a la nostra vida ha estat i és un regal, però potser no ho assaborim com a tal i ens hi hem acostumat, hem perdut la il·lusió i la capacitat de sorprendre’ns davant la vida i ja no ens meravellem davant les coses, ni davant les persones, ni davant quasi res. La rutina ens ha pres els ulls de nen i els ha cobert amb unes tremendes diòptries que cap vidre pot corregir. Els dies de Nadal, amb el misteri admirable de Déu Nen i la Llum del seu estel, poden tornar-nos uns ulls nous, la mirada de la fe, que ho veu tot, fins el més senzill i corrent, amb sorpresa agraïda, com un regal meravellós.

Regal és la trobada d’uns nuvis, l’amor dels casats. Regal és el somriure del nét als avis quan comença a caminar. Regal és l’amistat càlida i fidel. Regal és el veí que està sempre disposat a donar un cop de mà sense demanar res a canvi. Regal és el sol, l’aire que respirem, les muntanyes i planes on vivim. Regal és la salut i menjar en pau el pa de cada dia. Fins i tot la malaltia, mirada amb els ulls de la fe, pot ser un regal espiritual que ens ajudi a tornar a Déu, a posar en Ell la nostra confiança, a treure importància a altres coses que abans ens feien patir.

Per què no tornem a embolicar els vells regals i els obrim contemplant-los amb uns ulls nous? Una bona ocasió per recordar, celebrar i mirar-se als ulls és l’aniversari del naixement o del casament, la festa de Nadal o de Reis. Magnífiques ocasions per tornar al manantial, a l’origen de l’alegria, de la felicitat, de l’amor i, potser, per oblidar que ja no tenim regals nous per oferir-nos; i també per tornar a aprendre que Déu és el regal més bell de la vida.


[1] Jean-Guy Hamelin, Un sourire sous la pluie, Ed. Anne Sigier, pàg. 29-30